333
Era l’amic en terra estranya, e oblidà son amat, e enyorà’s
de son senyor, e sa muller, e sos infants, e de sos amics. Mas retornà
remembrar son amat, per ço que fos consolat e que la sua estranyedat no li
donàs enyorament ni marriment.
R.
Llull, Llibre d’amic e amat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada