RAMON LLULL, 700 ANYS (CCXCIX)

299

—Amat, en lo carçre d’amor me tens enamorat ab tes amors, qui m’han enamorat de tes amors, per tes amors e en tes amors. Cor als no est, mas amors, en les quals me fas estar sol e ab companyia de tes amors, e de tos honraments. Car tu est sol en un sol, qui són solitari ab mos pensaments, con la soliditat tua, sola en honors, m’haja sola a honrar e lloar ses valors sens temor dels desconeixents qui no t’han sol en llurs amors.—

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCXCVIII)

298

—Glòria est, amat, de ma glòria, e ab ta glòria, en ta glòria, dónes glòria a ma glòria, qui ha glòria de ta glòria. Per la qual tua glòria me són glòria, egualment, los treballs e los llanguiments qui em vénen per honrar ta glòria ab los plaers e els pensaments qui em vénen de ta glòria.—

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCXCVII)

297

–Alt est, amat, en tes altees, a les quals exalces ma voluntat, exalçada en ton exalçament ab ta altea, qui exalça en mon remembrament mon enteniment, exalçat en ton exalçament, per conèixer tos honraments, e per ço que la volentat n’haja exalçat enamorament, e la memòria n’haja alta remembrança.–

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCXCVI)

296

Amat –deïa l’amic–, a tu vaig, e en tu vaig, car m’apelles. Contemplar vaig contemplació,  ab contemplació de ta contemplació. En ta virtut só, e ab ta virtut venc a ta virtut, d’on  prenc vertut. Salut-te ab ta salutació, qui és ma salutació, en ta salutació, de la qual esper salutació perdurable en benedicció, en la qual beneït só en ma benedicció.–

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCXCV)

295

Cridava l’amat son amic, e ell li respònia dient: –¿Què et plau, amat, que ets ulls de mos ulls, e pensament de mos pensaments, e compliment de mos compliments, e amor de mes amors, e, encara, començament de mos començaments?–

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCXCIV)

294

–Foll, digues, què és amor–. Respòs que amor és aquella cosa qui los francs met en servitut, e a los serfs dóna llibertat. E és questió a la qual és pus prop amor: o a llibertat, o a servitut.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCXCIII)

293

Los treballs e les tribulacions que l’amic sostenia per amor l’alteraren e l’enclinaren a impaciència; e reprès-lo l’amat ab sos honraments e ab sos prometiments, dient que poc sabia d’amor, que s’alterava per maltrets ni per benanança. Hac l’amic contricció e plors, e pregà son amat que li retés amors.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCXCII)

292

–Foll, saps què és viltat?–. Respòs: –Vils pensaments–. –¿E què és lleialtat?–. –Temor de mon amat, nada de caritat e de vergonya, qui tem blasme de les gents–. –E què és honrament?–. Respòs: –Cogitar mon amat, e desirar e lloar sos honraments.–

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCXCI)

291

–Digues, foll, ¿has vist home qui sia orat?–. Respòs que ell havia vist un bisbe qui havia a sa taula molts anaps, e moltes escudelles e talladors d’argent, e havia en sa cambra moltes vestedures e gran llit, e en ses caixes molts diners; e a la porta de son palau havia pocs pobres.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

anaps: plats

 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCXC)

290

–Digues, amador, què és valor?–. Respòs que lo contrari de la valor d’aquest món, la qual és desirada per los falses amadors vanaglorioses qui volen valer havents  desvalor, e per ésser perseguidors de valor.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCLXXXIX)

289

–Digues, foll, ¿qual  cosa és major: o diferència, o concordança?–. Respòs que,  fora son amat, diferència era major en pluralitat, e concordança en unitat. Mas en son amat eren eguals en diferència e unitat.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCLXXXVIII)

288

Demanaren a l’amic qual cosa era major: o possibilitat, o impossibilitat. Respòs que possibilitat era major en creatura, e impossibilitat en son amat, con sia cosa que possibilitat e potència se concorden, e impossibilitat e actualitat.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCLXXXVII)

287

–Digues, foll, ¿en què comença saviea?–. Respòs: –En fe e  en devoció, qui són escala on puja l’enteniment entendre los secrets de mon amat–. –E fe e devoció, ¿d’on han començament?–. Respòs: –De mon amat, qui inlumina fe e escalfa devoció.–

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCLXXXVI)

286

–Digues, foll, ¿en què has coneixença que la fe catòlica siga vera, e la creença dels jueus e dels sarraïns sia en falsedat e error?–. Respòs: –En les deu condicions del Llibre del gentil e dels tres savis.–

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCLXXXV)

285

Escusava l’amic son amat a aquells qui deïen que el món és eternal, dient que son amat no hagra justícia perfeta si no retés a cascuna ànima son cos, a lo qual no fóra bastant lloc ni matèria ordinal; ni el món no fóra ordenat a una fi tan solament, si fos eternal; e si no ho fos, defallira en son amat perfecció de volentat, saviea.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCLXXXIV)

284

Veïa l’amic que el món és creat, con sia cosa que eternitat se convenga mills ab son amat, qui és essència infinida en granea e en tota perfecció, que  ab lo món, qui ha quantitat finida. E per açò, en la justícia de son amat veïa l’amic que la eternitat de son amat cové ésser davant a temps e a quantitat finida.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCLXXXIII)

283

–Digues, foll, què és pecat?–. Respòs: –Entenció girada e enversada contra la final entenció e raó per què mon amat ha creades totes coses.–

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCLXXXII)

282

Bevia l’amic amor en la font de son amat, en la qual l’amat llavà los peus a son amic, qui moltes vegades ha oblidats e menyspreats sos honraments. Per què, lo món és en defalliment.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCLXXXI)

281

Bastia e obrava l’amic una bella ciutat on estegués son amat. Ab amor, pensaments, plants, plors e llanguiments la obrava; e ab plaers, esperança, devoció la ornava; e ab fe, justícia, prudència, fortitudo, temprança la guarnia.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCLXXX)

280

–Preïca, foll, e digues paraules de ton amat. Plora, dejuna!–. Renuncià al món l’amic, e anà cercar son amat ab amor, e lloava-lo en aquells llocs on era deshonrat.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCLXXIX)

279

Demanaren a l’amic si volia vendre son desirer, e ell respòs que venut l’havia a son amat per un tal diner que tot lo món ne poria ésser comprat.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCLXXVIII)

278

Demanà l’amat a les gents si havien vist son amic, e ells demanaren-li les calitats de son amic; e l’amat dix que son amic era ardit, temerós, ric e pobre, alegre, trist, consirós, e llanguia tots jorns per sa amor.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCLXXVII)

277

Nodria l’amat son amic a amar, e amor ensenyava-li a perillar; e paciència l’adoctrinava con qui sostengués treballs per la amor d’aquell a qui s’és donat per servidor.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCLXXVI)

276

L’amat e amor vengren veer l’amic qui dormia. L’amat cridà a son amic, e amor lo despertà. E l’amic obeí a amor, e respòs a son amat.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCLXXV)

275

Ab llàgremes de sos ulls recontava l’amic la passió e la dolor que son amat sostenc per sa amor; e ab tristícia, pensaments, escrivia les paraules que deïa; e ab misericòrdia, esperança, se conhortava.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCLXXIV)

274

Demanaren perdó a l’amic per amor de son amat; e l’amic, no tan solament perdonà, ans los donà si mateix e sos béns.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCLXXIII)

273

Anava l’amic demanar almoina per les portes, per ço que remembràs la amor de son amat a sos servidors, e per ço que usàs de humilitat, pobretat, paciència, qui són coses agradables a son amat.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCLXXII)

272

Temptà amor l’amic, de saviesa; e féu-li questió si l’amat l’amava més en pendre sa natura o en recrear-lo. E l’amic fo embarbesclat tro que respòs que la recreació se convenc a esquivar malanança, e la encarnació a donar benanança. E de la responsió fo feta altra questió: qual fo major amor.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCLXXI)

271

Lloava e amava l’amic son amat con l’havia creat e li havia donades totes coses, e lloava’l e amava’l con li plac pendre sa semblança e sa natura. E d’açò cové ésser feta questió, qual llaor e amor deu haver major perfecció.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCLXX)

270

L’amic lloava lo poder, e el saber, e el voler de son amat, qui havien creades totes coses, enfora pecat; lo qual pecat no fóra sens lo poder, e el saber, e el voler de son amat; al qual pecat no són ocasió lo poder, ni el saber, ni el voler de son amat.

R. Llull, Llibre d’amic e amat