166
L’amic volc anar en una terra estranya per honrar son
amat, e volc-se desmarxar per ço que no fos pres en lo camí. E tant no poc
desmarxar de sos ulls plors, ni de sa cara magres faiçons e groga color, ni de
son cor plants, pensaments, sospirs, tristícia, llanguiments, e per açò fo pres
en lo viatge, e lliurat a turments per los enemics de son amat.
R.
Llull, Llibre d’amic e amat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada